Anàlisi lexicomètric d’un blog polític

He escollit un tema de candent actualitat: el dret a decidir si volem tenir un monarca o volem una república, la tercera. L’abdicació del rei Juan Carlos I, un rei designat per el Caudillo, Francisco Franco, com el seu successor després de la dictadura, en un país en el què el suport a la monarquia sempre ha estat volàtil, i si afegim els recents escàndols de corrupció que ens fan preguntar-nos per la legitimitat de la nostra monarquia, milers d’espanyols es llencen als carrers per a exigir un referèndum sobre la monarquia.

Per desenvolupar aquesta anàlisi, he escollit el blog de la plataforma Jóvenes Republicanos http://jovenesrepublicanos.blogspot.com.es, perquè em sembla aporta una perspectiva més brillant sobre el futur de la nostra societat, que en un país desencantat políticament, especialment, pel que fa la joventut, una joventut que a més no ha viscut l’època franquista ni la transició ni, quasi bé, ha sentit parlar de la segona república més que a l’escola, sorgeixi una plataforma com aquesta.

 

Paraula	Freqüencia
República	17
Referéndum	14
Estado	14
Abdicación	9
Favor	9
Monarquía	9
Ley	7
Pesonas	7
Asamblea	6
Convocatoria	6
IU	6
Izquierda	6
Rey	6
Sábado	6
Banderas	5
Ciudadanía	5
Congreso	5
Constituyente	5
Decida	5
Español	5
Forma	5
Gobierno	5
Marcha	5
Modelo	5
Próximo	5
Pueblo	5
Reclamar	5
Acciones	4
Apoyo	4
Borbones	4
Derecho	4
Grupo	4
Junio	4
Manifestación	4
Miles	4
Momento	4
Otra	4
Otras	4
País	4
Podemos	4
Políticos	4
Proceso	4
Republicanas	4
Régimen	4
Sol	4
Todas	4
Todo	4
Votas	4
Aseguran	3
Ayuntamiento	3
Barcelona	3
Carlos	3
Cayo	3
Celebración	3
Ciudadanas	3
Ciudadanos	3
Concentración	3
Consulta	3
Convocado	3
Convocadas	3
Convocar	3
Crisis	3
Declaración	3
Democrático	3
Dirigentes	3
Día	3
Exigir	3
Falta	3
Felipe	3
Frente	3
Fuerzas	3
Galícia	3
Iglesias	3
III	3
Iniciativas	3
Institucional	3
Juan	3
Lara	3
Lema	3
Llamamiento	3
Madrid	3
Manifestaciones	3
Marchas	3
Martes	3
Monarca	3
Movilizaciones	3
Nacional	3
Nuevo	3
Participar	3
Partido	3
Plaza	3
Pleno	3
Podido	3
Política	3
Políticas	3
Portavoz	3
Posibilidad	3
Posible	3
PSOE	3
Queremos	3
Representantes	3
Todos	3
Tres	3
Unida	3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per fer l’anàlisi lexicomètric d’aquest blog, realitzat amb el programa AntConc3.2.4w, he fet una tria dels texts dels articles dels apartats Inicio i Espanya que tracten sobre aquest tema en concret.

La paraula més utilitzada en aquests texts, sense tenir en compte els articles, els pronoms, les conjuncions i altres “sorolls”, són: República, amb una freqüència de 17 vegades; Referéndum i Estado, amb una freqüència de 14 vegades; Abdicación, Favor i Monarquia, amb una freqüència de 9 vegades; Ley i Persones, amb una freqüència de 7 vegades; i, Asamblea, Convocatoria, Rey, IU i Sábado, amb una freqüència de 6 vegades.

D’aquests resultats podem deduir que la principal preocupació de la plataforma Jovenes Repúblicanos és l’establiment de la Tercera República i la convocatòria d’un referèndum per a decidir sobre la monarquia. D’aquí que les accions proposades amb més freqüència siguin: decidir (decidir 8, decida 5, decidiendo 1); reclamar (reclamar 5, exigir 3), querer (queremos 3, quiere 2, quieren 2); convocar (convocar 3, convocadas 3, convocado 2, convocante 2); podemos (4); i votar (4). Si continuem analitzant sembla que allò que es vol reclamar (poder decidir) es demana mitjançant: marchas (marcha 5, marchas 3); llamamientos (3); manifestaciones (3); i movilizaciones (3), concentraciones (2), és a dir, la plataforma Jovenes Repúblicanos sembla demanar una activa participació ciutadana

Tampoc deixa de sobtar que el primer partit polític que aparegui en l’anàlisi sigui Izquierda Unida (IU 6), cosa que ens pot indicar, una certa filiació amb el partit de la plataforma o, simplement, l’augment de popularitat del partit, com ha quedat demostrat en les últimes eleccions europees, en la qual, segons l’escrutini va obtenir al voltant d’un 10% dels vots, el millor resultat des de les eleccions generals de l’any 2009.

Impacte de les tecnologies digitals en la relació entre lector i autor

Les tecnologies digitals, el web 2.0, les xarxes socials,… han redefinit les relacions entre el lector i l’escriptor. Per el lector, allò que canvia la seva relació amb el llibre, és que aquest esdevé inscriptible, és a dir, la lectura pot interactuar amb l’escriptura. Amb les tecnologies digitals, es desenvolupen certs usos, principalment en explotar les possibilitats d’inserir hipervincles dins del text. El lector pot així entrar en el cor del text, interrogar els continguts i crear el seu recorregut de lectura seguint el fil de les seves recerques.

De la mateixa manera, el lector també pot definir ell mateix els textos que llegeix en decidir els termes que qualifiquen la seva lectura. Aquesta pràctica és, sobretot, present a Internet i, concretament, als blogs, on el lector pot etiquetar un text atribuint-li mots clau (tags). El lector adquireix així un poder sobre el text que posa en relació amb altres mitjançant el biaix d’aquests mots clau. Posa també en valor la seva interpretació del text cridant l’atenció sobre un aspecte particular de l’obra. Hi ha pàgines d’internet, com Google Books, que permeten al lector afegir critiques o seleccionar passatges d’un llibre. Aquestes funcionalitats ofertes al lector són facultatives i no modifiquen fonamentalment la lectura de l’obra però ofereix al lector un nou paper. Hi ha la possibilitat d’afegir el seu propi contingut, és per això que escriu també el text.

Alguns autors han comprès que avui en dia és necessari proposar altres funcionalitats al lector a més de llegir el text de manera lineal. Per aquesta raó, ha aparegut un nou gènere de llibres, sota format digital però també imprès, són els llibres «augmentats». En qualsevol dels dos formats, aquests llibres augmentats es basen en el mateix principi, proposar més al lector que el text que té davant els seus ulls. Sota format digital, els vincles hipertextuals serveixen per a vincular l’obra a altres llocs d’internet. També es pot inserir en el text una cançó que acompanyarà la lectura i crear així un ambient sonor paral·lelament a la lectura. Per exemple, els «vooks», proposen al lector visionar curtes seqüències de vídeo, escollides per l’autor. Aquesta hibridació entre el text i la imatge és més i més presents en els mitjans però és important preguntar-se si veritablement enriqueix la lectura. Alguns pensen també que el vídeo posa fre a la imaginació del lector, perquè la seva capacitat per a visualitzar un món inventat es veu frenada per el vídeo que proposa una imatge ja pensada, però per algú d’altre. Tanmateix, és necessari comprendre que les tecnologies digitals impliquen la major part del temps una hibridació funcional que està considerablement desenvolupada des de l’aparició dels primers llibres il·lustrats.

És difícil predir quin serà el paper futur del lector al si del text. Participarà més en l’elaboració de la història? Podrà modificar el text? Completar-lo? Com preservarà l’autor malgrat tot el seu treball singular?

Estudi hipertextual d’una obra d’art (i IV)

Anàlisi comparativa

August de la Via Labicana (circa 12 aC)

 

Si comparem l’August de Prima Porta amb, per exemple, l’estàtua de l’August de la Via Labicana, estàtua també de marbre trobada a aquesta localització i de 207 cm. d’altura, probablement posterior al 12 aC i que es troba al Museu Nacional Romà al Palazzo Massimo alle Terme a Roma, podem veure a primer cop d’ull que la imatge que ens vol presentar August aquest cop s’allunya molt de l’August conqueridor i pacificador que havíem vist anteriorment. L’emperador es vol allunyar del control militar als ulls del poble i, per aquesta raó, se’ns mostra vestit amb la toga romana, el cap cobert i exercint les seves funcions com a pontífex màxim. La pietat és el que es troba ara al cor del seu règim. Després de tot, així és com Roma va esdevenir el «far del món civilitzat». La pietas davant dels déus resulta en la favor divina. La finalitat podia ser la mateixa, la supremacia de Roma, però la presentació és el que importava a la imatge d’August.

En conclusió, August, al llarg del seu perllongat principat, posa en marxa una nova forma de poder a Roma, que rep el suport d’una hàbil propaganda. Aquesta propaganda aspira a designar August com el garant de la pau universal i el pare d’una nova edat d’or i a Roma com a poder suprem del món civilitzat i això és el que ens mostren totes dues estàtues d’August, tant l’August de Prima Porta, des d’una perspectiva militar, com l’August de la Via Labicana, des d’una perspectiva civil i religiosa.

Estudi hipertextual d’una obra d’art (I): Presentació

Estudi hipertextual d’una obra d’art (II): Fitxa Tècnica

Estudi hipertextual d’una obra d’art (III): Anàlisi

 

BIBLIOGRAFIA

– Alvar Ezquerra, Antonio (1980). “Las Res Gestae Divi Augusti”. A: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, núm. 7-8, 1980-81, pàg. 109-140.

– Braghe, Rémi (1992). Eccentric Culture: A Theory of Western Civilization. South Bend, Indiana: St. Augustine’s Press, 2002.

– Cassi Dió. Historia Romana, Libros XXXVI-XLV. Traducción de José Mª Candau Morón y Mª. Luis Puertas Castaños. Biblioteca Clásica Gredos, 326. Madrid: Editorial Gredos, 2004.

– Cassi Dió. Historia Romana, Libros L-LX. Traducción y notas de Juan Manuel Cortes Copete. Biblioteca Clásica Gredos, 395. Madrid: Editorial Gredos, 2011.

– Col·laboradors de la Viquipèdia. August de Prima Porta. [En línia]. Viquipèdia, l’Enciclopedia Lliure, 2013. http://ca.wikipedia.org/wiki/August_de_Prima_Porta.

– Col·laboradors de la Viquipèdia (2014). August de la Via Labicana. [En línia]. Viquipèdia, l’Enciclopedia Lliure, 2013. http://ca.wikipedia.org/wiki/August_de_via_Labicana.

– Cruz, Nicolás. La Eneida, Virgilio y Eneas. [En línia]. Historia y Cultura, 2008. http://www.historiaycultura.cl/doc/Virgilio%20y%20la%20Eneida/Eneida_Virgilio_Eneas.pdf.

– Cruz, Nicolás. No soy Aquiles ni Odiseo, soy el piadoso Eneas, a Iter, 15, 2007. [En línia]. Historia y Cultura, 2009. http://www.historiaycultura.cl/doc/Virgilio%20y%20la%20Eneida/ No_soy_Aquiles.pdf.

– Espluga, Xavier (2012). El Món Clàssic II. Barcelona: FUOC.

– Espluga, Xavier; Miró, Mònica (2002). Vida religiosa a l’Antiga Roma, Barcelona: Editoral UOC.

– Girolamo C., Vittorio di. “Eneas, el héroe de la Pax”, a Semana de Estudios Romanos, volúmenes III y IV (En homenaje al prof. Dr. Carlos A. Disandro). Valparaíso: Ediciones Universitarias de Valparaíso, 1986, pp. 29-41.

– Grimal, Pierre (1997). El alma romana. Espasa Fórum. Madrid: Espasa Calpe, 1999.

– Grimal, Pierre (2003). Historia de Roma. Paidós Orígenes. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, 2005.

– Grimal, Pierre (1981). La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, 2007.

– Grimal, Pierre. Virgilio o el segundo nacimiento de Roma [Traducción de Hugo Francisco Bauzá, Madrid, Gredos, 2011, pp. 225-227.

– Holland, Louise Adam (1947). “Aeneas-Augustus of Prima Porta.” A: Transaction and Proceedings of the American Philological Association, Vol. 78, 1947, pp. 276-284.

– López Barja de Quiroga, Pedro; Lomas Salmonte, Francisco Javier (2004). Historia de Roma. Akal Textos. Madrid: Ediciones Akal.

– Mayer Oliver, Marc (S.I.). Història de Roma. Barcelona: FUOC.

– Miró i Vinaixa, Mònica (2013). “Termes clau per entendre els valors privats i públics dels romans”. Material didàctic de: Viatge a la Roma dels sentits: Del romà tradicional al romà esteta, curs d’estiu 2013. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Oberta de Catalunya.

– Miró i Vinaixa, Mònica (2004). “Valors i virtuts dels antics romans”. A: Vent de serè, núm. 31, març 2004, pàg. 11-15.

– Miró i Vinaixa, Mónica (2013). Viatge a la Roma dels sentits: Del romà tradicional roma esteta. Material didàctic curs d’estiu 2013. Barcelona: PUOC, 2013.

– Reeder, Jane Clark (1997). “The Statue of Augustus from Prima Porta, the Underground Complex and the Omen of the Gallia Alba,”. The American Journal of Philology, Vol. 118, 1997, pp.89-119 .

– Roda, Isabel (2003). “El mármol como soporte privilegiadooen los programas ornamentales de época imperial”, a Sebastián F. Ramallo Asensio (ed.). La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de Occidente. Murcia: Universidad de Murcia, 2004.

– Saller, Richard (1980, April). “Anecdotes as Historical Evidence for the Principate”. A: Greece & Rome, Second Series, Vol. 27, núm. 1, pàg. 69-83. Cambridge: Cambridge University Press.

– Scullard, H.H. (1959). From the Gracchi to Nero: A History of Rome from 133 B.C. to A.D. 68. London: Methuen & Co. Ltd, 1959.

– Suetoni. Vida del Divino Augusto. Traducción de Rosa María Agudo Cubas. Biblioteca Básica Gredos. Madrid: Editorial Gredos, 2010.

– Tàcit. Anales. Edición de Chantal López y Omar Cortés. [Edició digital]. México: Biblioteca Virtual Antorcha, julio del 2006.

– Tàcit. History, Book I. [En línia]. <http://www.sacred-texts.com/cla/tac/h01000.htm&gt;.

– Tit Livi. Ad Urbe Condita [Historia de Roma desde su fundación], Libro II, traducción de José Antonio Villar Vidal. Madrid: Gredos, 1990.

– Tit Livi. Historia de Roma desde su fundación (Ad Urbe Condita), Libro I [Traducción de Antonio D. Duarte Sánches]. Edición digital, S.I.

– Taylor, Lily Ross (1975). The Divinity of the Roman Emperor. New York: Arno Press.

– Villalba Barneda, Pere (1996). Roma a través dels historiadors clàssics. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

– Virgili. Eneida. Introducción y traducción de Rafael Fontán Barreiro. Sección Clásicos. Madrid: Alianza Editorial, 1990.

– Zanker, Paul (1988). The Power of Images in the Age of Augustus. Ann Arbor: The University of Michigan Press.

Anàlisi VI

August de Prima Porta (circa 20aC)

Els peus nusos d’August podrien representar la naturalesa heroica de la figura o, bé, el seu aspecte diví. De totes dues interpretacions, però, podem deduir el caràcter propagandístic d’aquesta estàtua. Amb August arriba la pau romana, la Roma daurada. L’emperador afavorit per els déus recupera l’emblema perdut per Cras a mans dels Parts, sense necessitat de guerres, sinó per mitjà de la diplomàcia. August, beneit per els seus avantpassats divins, però no un déu ell mateix fins la seva mort, la seva vinguda a la terra predita per Enees mil anys abans, i la seva mera presència, herald de la vinguda d’un gran canvi, un temps de pau després d’un segle de guerres. El mite i la realitat anaven de la mà a l’antiguitat, la cuirassa serveix de magnífica presentació de la propaganda de l’estat que mostra un fet històric, envoltat d’imatgeria religiosa i l’estàtua difon el missatge de la seva funció pacificadora a tot l’imperi.

Tornar a la descripció

 

Anàlisi (V)

Anònim: August de Prima Porta (circa 20aC)

A l’antiguitat, les escultures de marbre es recolzaven en puntals per a evitar la possible pèrdua d’equilibri. En aquest cas, aquest suport es troba tallat en la forma d’un cupido cavalcant un dofí cabussant-se en el marbre. El dofí pot ser una referència a Apol·lo guiat per un dofí en el seu viatge de Delos a Delphi. A August li agradava emfatitzar la seva relació especial amb Apol·lo arrel la seva victòria a Actium. La deessa Venus, de la qual els Julii proclamaven ser descendents, també havia nascut entre dofins. També Octavi havia renascut del mar després de la seva victòria a Actium. El cupido podria ser Eros, déu de l’amor i fill de Venus. Eros és també el germanastre d’Enees, segons Virgili, i recordem que els romans es consideren descendents d’aquest heroi troià.

Tornar a la descripció

Anàlisi (IV)

Anònim: August de Prima Porta (circa 20aC)

Sembla que a aquesta ma l’estàtua hi devia dur una llança.

Tornar a la descripció

Anàlisi (III)

Anònim: August de Prima Porta (circa 20aC)

A aquesta etapa de la seva carrera, August volia dotar les seves escultures de la majestat dels reis hel·lens, això sí, segons canons romans. L’estàtua presenta l’emperador amb la vestimenta militar tradicional romana, l’element central de la qual és la cuirassa, tallada en baix relleu, mostra una versió idealitzada de la recuperació d’August dels emblemes que havia perdut Cras a mans dels Parts. Dues figures dominen el centre de la cuirassa: a la dreta, un Part amb els braços estesos, sostenint un emblema de les legions romanes, el rostre barbut dirigit cap a l’àliga sobre l’emblema, reconeixent la superioritat de Roma; a l’esquerra, un militar romà amb casc que, amb calma, espera amb els braços estesos el retorn de l’emblema, mentre un gos ronda les seves cames. Aquesta figura canina bé podria representar la lloba que va criar Ròmul i Rem. A més de l’àliga, el llop és la figura que representa l’estat romà. El general romà obté, així, el seu poder de la ciutat de Roma. A la part de dalt de la cuirassa s’hi troben les al·legories del cel, del sol al seu carro i de la lluna, mostrant la seva aprovació. A la part de baix, la terra (amb un corn de l’abundància) i unes figures femenines que representen els pobles bàrbars sotmesos.

Tornar a la descripció

Anàlisi (II)

Anònim: August de Prima Porta (circa 20aC)

August, amb el pentinat masculí tradicional romà, mostra un semblant alerta però serè. Ens conta Suetoni a la Vida del Diví August que una vegada un cap gal a qui havia rebut en audiència i que tenia el propòsit de llençar-lo per un precipici, va desistir-hi en quedar cohibit davant la seva presència.

Tornar a la descripció

Anàlisi (I)

Anònim: August de Prima Porta (circa 20aC)

L’estàtua ens mostra a August representat com a imperator (general victoriós), du una cuirassa i, sens dubte, devia dur una llança. La imatge alerta de l’Emperador aixeca el braç exhortant les tropes al combat mentre comença a fer una passa endavant en una actitud de contrapposto inspirada en les estàtues clàssiques gregues. Cal remarcar que, deixant de banda el braç alçat i la roba romana, aquesta estàtua sembla una copia del Dorífor de Policlet del s. V aC, una cama doblegada, la resta del cos quasi simètrica, a la moda hel·lenística de la perfecció física de l’heroi.

Tornar a la descripció

Estudi hipertextual d’una obra d’art (III)

Anònim: August de Prima Porta (circa 20aC)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Descripció

En tractar-se d’un retrat dempeus d’August, convé iniciar la descripció amb una breu biografia del personatge, centrada en els aspectes que es tractaran a l’anàlisi posterior:

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August o Octavi August, nascut a Roma o Velitrae, 23 de setembre del 63 aC i fill d’Atia, neboda de Juli Cèsar, va ser el successor de Juli Cèsar després del seu assassinat i el primer emperador romà. Hereu del dictador, forma triumvirat amb Lèpid i Marc Antoni per venjar la mort de Cèsar. Després del seu triomf a la guerra civil que esclata com a conseqüència, August i Marc Antoni esdevenen mestres i senyors d’Occident i d’Orient respectivament. Tanmateix no triguen a enfrontar-se tots dos poders i, amb la seva victòria sobre Marc Antoni a la batalla d’Actium (31 aC), August dona fi a les guerres civils que havien sagnat la República durant un segle. Per haver tornat la pau civil, el Senat li concedeix el títol d’August, que simbolitza la naturalesa divina de la seva inspiració. Hàbilment, però, August no tracta de restaurar la monarquia. Oficialment, rep el títol de Princeps Senatus. Tanmateix, una darrera l’altre, acumula a la seva persona les principals magistratures civils, religioses i militars, imposant, de fet, un poder dictatorial: el principat. August instaura les bases d’una administració imperial que consolida el seu poder, posant en marxa prefectures per a ocupar-se de la vida cívica en general (com la cura anonniae) i anomena directament els magistrats principals així com els candidats a les eleccions. Per a aconseguir l’adhesió de tothom al seu règim, August inicia una intel·ligent política de propaganda per a reforçar la seva legitimitat davant el poble de Roma. Veritable culte a la persona, aquesta propaganda està destinada a fer de l’emperador la referència comú, no només per els romans, sinó per a tots els pobles de l’imperi. August, envoltat d’artistes i escriptors, és presentat com el salvador providencial, aquell que, gràcies al seu geni, ha sabut portar la pau i la prosperitat, és el Pater Patriae. Després de la seva mort, l’any 14 dC a Nola, Campània, August es divinitzat. Aquesta cerimònia de divinització és instaurada a partir d’aleshores pels emperadors romans Una divinització lligada, probablement, a la naturalesa del poder imperial, el qual, malgrat la façana republicana que vol conferir August, és un poder absolut.

 

Estudi hipertextual d’una obra d’art (I): Presentació

Estudi hipertextual d’una obra d’art (II): Fitxa Tècnica

Estudi hipertextual d’una obra d’art (i IV): Anàlisi comparativa